Vam entrar, aquella nit d'hivern,
la Katharine i jo,
al pub de Clifden.
Després de treure'ns els barrets
i els guants i les capes,
assegudes davant els gots de Guinness,
vam parlar en veu baixa
dins la penombra.
Estimada amiga, preciosa
Katharine, no sents,
que aquesta recerca, tot i potser perduda,
és l'única que fa sentit?
Mantenir-se dempeus
amb suavitat i elegància
just a la ratlla
que dibuixa la llum a l'ombra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada