I a dos quarts i mig de set

I a dos quarts i mig de set
d'aquest novembre ja fosc,
entro a Barcelona
amb els ulls de nena que no em sé treure.

Cada quadrat de llum
de cada finestra
sembla l'entrada al
paradís més prometedor.
Tot sembla més
lluminós i càlid i intens,
allà a les altures,
per sobre del fum i el brogit,
que a les cases
que jo conec.

La meva mare em diu:
"Que, com a en Jim Botó,
no t'enganyi la distància."
Però jo no sóc tan coratjosa
i m'enlluerna
la llum rere les cortines.

Sant Martí

Ja som a mig novembre
i el gris del cel
em recorda per què plorava.
Una altra vegada
m'he embolicat sencera amb la meva capa,
he fugit camí enllà damunt del meu cavall,
i veig passar
les fulles i els altres
mentre em lamento
del fred als ossos.