Els verds pollancres
ja es guarneixen, discrets;
tremolen les primeres taquetes
de groc entre el seu fullam.
Caminem per la carretera
escoltant els trons llunyans en la fosca que avança,
i allà al prat xop els senglars grunyen
per avisar els seus cadells de la nostra presència.
Se'ns escapa el riure i ens agafem fort
com una catarsi lleu davant
de tota aquesta magnificència;
aquesta tarda obrirem aquella ampolla que ens esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada